Mostrando entradas con la etiqueta Rutes a Castells. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Rutes a Castells. Mostrar todas las entradas

3/9/08

La Ruta del Cister

Com he pogut comprovar ens agrada visitar Castells.
Enguany em cambiat els castells pels Monestirs de la Ruta del Cister i la Catedral de Narbona a França. Per no passar un any sense visitar castells farem una aturada a Salses al costat de Perpinyà.










Però ara es el moment de gaudir del nostre país i una ruta que quan arriba a Santes Creus, per a mi la definiria com EXPECTACULAR.

El zel per l’observància més estricta de la Regla de Sant Benet, que rebutja tot allò que és superflu, féu néixer al segle XI un moviment de renovació monàstica que es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’orde del Cister.
A partir de la figura de Sant Bernat de Claravall l’orde monàstic dels cistercencs es va estendre per tot Europa. Els sobirans catalano-aragonesos confiaren als monjos la fundació de grans centres, dotats d’abundants terrenys agrícoles que van donar vida a l’economia i demografia dels nous territoris. A Catalunya s’establiren a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, de manera que respongueren a la necessitat de colonitzar les terres conquerides als sarraïns, despoblades i ermes, situades a la Catalunya Nova.

Els monestirs s’alçaven arquitectònicament seguint amb rigor l’esperit de les comunitats que els van habitar i les regles estrictes que els presidien. Rodejant el nucli central monàstic, s’enlairaven locals de tipus administratiu, hospitals, capelles per a nobles o servidors del monestir, cases per a artesans, i per les terres del voltant s'estenien les explotacions agrícoles i s'hi fundaven granges. Per aquest motiu en agricultura i ramaderia foren uns mestres, i per tant uns grans promotors del desenvolupament social i econòmic de l’entorn.

L’enllaç dels tres monestirs cistercencs a través de la coneguda Ruta del Cister, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni. Des dels monestirs, atractiu principal de l'oferta, els viatgers s’escampen pels diferents pobles i viles de les tres comarques que conformen la Ruta del Cister.
Dins la web us presentem els camins de la Ruta del Cister de forma ordenada i esquemàtica. Una manera de passejar i treure partit del patrimoni monumental, cultural i tradicional dels pobles i viles que són l’orgull d’aquesta terra, que per sobre de tot s’entrega al visitant oferint la grandiositat d’un passat i la humilitat d’un present que s’escriu cada dia.

6/7/08

CAP DE SETMANA A AVIGNON





Aquest dissabte a estat la festa major de Vic. com sempre pocs actes interesants i com que a caigut en dissabte, em agafat el cotxe i ens em apropat a Avignon (França).

El millor que podeu fer, es deixar el cotxe al voltant de les muralles de la ciutat, ja que entrar adins es completament impossible.

HISTORIA D'AVINYÓ

Avinyó va ser residència dels papes en 1309, quan la ciutat es trobava sota el govern dels reis de Sicília pertanyents a la Casa de Anjou. En 1348, el papa Clement VI la va comprar a la reina Juana I de Sicília i va romandre com propietat papal fins a 1791 quan va ser incorporada a la resta de França durant la Revolució Francesa.

A continuació apareix la llista dels set papes que van residir aquí des de 1309 fins a 1377. A aquest període que els papes van establir la seva residència a Avinyó se li coneix com la Cautividad del Papat. Una vegada acabada aquesta, va començar en 1378 el Gran Cisma d'Occident que no va ser resolt fins a 1417.

Clemente V , Juan XXII , Benedicto XII , Clement VI , Inocencio VI, Urbà V , Gregorio XI

Els antipapas Clement VII i Benedicto XIII, van continuar residint aquí encara després que els papes tornessin a Roma al 1377.

Clemente VII va romandre a Avinyó durant tot el seu pontificat 1378-1394 mentre que Benedicto XIII va viure a Avinyó fins que va fugir cap a Aragó.

Avinyó havia estat seu episcopal des de l'any 70 dC, i va ser convertida en Arquebisbat al 1476. Aquí es van celebrar diversos sínodos de menor importància.

La seva universitat va ser fundada pel papa Bonifacio VIII en 1303 i a causa de la seva reputació pels seus estudis en lleis va tenir gran importància fins a la Revolució Francesa.

Les muralles de la ciutat, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament després de mudar la seva residència a aquest lloc.

El palau papal, Palais donis Papis, és un enorme edifici gòtic amb murs de 5 a 5,5 m. de gruix, que va ser construït entre 1335 i 1364. Després de tornar a Roma la cort papal, va ser utilitzat com barraques i actualment és un ric i molt visitat museu.






El pont sobre el riu Ródan , del com només queden quatre arcs dels 22 que inicialment tenia aquest pont.

El pont va ser construït entre 1171 i 1185, amb successives reconstruccions. Finalment després d'una forta crescuda del Ródan en 1660 el pont va quedar en les condicions que presenta actualment.
Al 1995, el centre d'Avinyó va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

A Avinyó es celebra anualment un reconegut festival de teatre i arts escèniques. Aquest any del 10 de Juliol al 2 d'Agost.
Ahir dissabte 5 de Juliol es va fer la presentació del Festival




A Avinyó es troba la Université d'Avignon et donis Pays de Vaucluse (UAPV), universitat publica amb diverses disciplines, com agrociencias, informàtica, teatre o història. La UAPV compte amb aproximadament 8000 estudiants des de llicenciatura a doctorat. Posseïx igualment diversos laboratoris d'investigació reconeguts mundialment.

6/9/07

RUTA DELS CÀTARS

Arriba el dijous 6 de setembre del 2007.
Ja fa 3 dies que estem de vacances.

Aquest any anirem a fer la ruta dels castells catars i visitarem la Vall de Boí.

10/6/07

LA RUTA D'OSCA



Vista aerea de Loarre.

Prenent com punt de partida la ciutat d'Osca, la ruta a seguir ha de mantenir el curs que li marquen els quatre castells més representatius de la província. Començant per Loarre i acabant a Montsó, la província oscense dóna bona mostra del seu passat històric. De tots ells Loarre és el més excel·lent. D'estil romànic, està format per un castell-convent i un recinte amurallado que data dels segles XI-XII. És sens dubte un imponent lloc, aupado sobre una talaia, de planta irregular que està envoltat per una doble muralla amb torres cilindricas i dues portes. La seva presència i transcendència ho converteixen en el castell per excel·lència d'Aragó. A uns 30 quilòmetres de Loarre vam travessar Osca rumb al Somontano per la carretera que uneix la capital altoaragonesa amb Barbastro. Ràpidament, gens més creuar-la, la vista es dirigirà al castell de Montearagón, construït en el segle XI. Des d'aquest estratègic enclavament els reis aragonesos van ordenar el setge i la conquesta de l'Osca musulmana.



Castell-col·legiata de Alquézar

Castell-col·legiata de Alquézar. Continuant per la N-240, i abans d'arribar a la ciutat de Barbastro prenent el desviament cap a Alquézar, el Castell-Abadia del Qasar Banu Jalaf serà el tercer punt de desocupada dels quatre que formen aquest viatge per castells oscenses.

En un extrem d'aquesta bella població, sobre una pintoresca penya vermellosa, s'aixeca aquest castell-col·legiata, símbol identificatiu de Alquézar. Reprenent la via principal per la qual hem arribat, acabarem aquest «viatge almenado» a Montsó per a contemplar el castell dels Templarios, construït sobre un turó i distribuït en cinc edificis en forma dispersa: torre major, capella romànica, sala amb volta apuntalada i dues torres més. Un rumb, una adreça i mil sensacions per a gaudir als peus de muralles i torrasses per terres oscenses. Una fortalesa sense merlets



Ciutadella de Jaca Ciutadella de Jaca.

La Ciutadella de Jaca és altre dels referents històrics d'Aragó. Perfectament conservat el «Castell de San Pedro», nom original que posteriorment va derivar a l'actual, és una fortalesa pentagonal del segle XVI envoltada per una fossa. Juntament amb la de Lieja (Bèlgica) és l'única de tipus pentagonal que es conserva completa i va ser declarada monument de caràcter històric- artístic en 1951. Conformi el viatger va aproximant-se a La Ciutadella, a través del pont levadizo, i fins a arribar a la plaça d'armes, la seva consciència va dimensionando la importància d'aquest lloc. Altres castells situats en territori oscense són: Aínsa, Albalate de Cinca, Almudévar, Barbués, Benavarri, Boltaña, Larrés, Monflorite, Roda de Isábena, Samitier.