Bon dia a tothom.
És per mi un gran honor haver estat elegit alcalde de la ciutat de Vic. Vic és una ciutat molt singular i única en el context de Catalunya. La seva història i sobretot la gent de Vic han estat puntals del desenvolupament del nostre país.
En aquesta sala hi ha prohoms de la ciutat que representant aquest tremp constant dels vigatans. Ser l’alcalde d’aquesta ciutat és un gran privilegi i un gran repte que desitjo fermament ser-ne digne.
No us puc amagar un punt d’emoció en el moment de prendre possessió del càrrec. Provinc d’una família de llarga tradició política. El meu avi, membre d’aquesta magnífica galeria de vigatans il•lustres i el meu pare, que la ciutat li va dedicar l’auditori del Sucre, estarien orgullosos de veure el seu fill i net assumint aquesta enorme responsabilitat.
Tanmateix, no és a ells a qui he de servir sinó a les vigatanes i als vigatans sense cap mena d’excepció. Tant els que han votat la força política per la qual em presentava com els que n’han votades d’altres. També vull ser l’alcalde d’aquells que no han votat i d’aquells que no poden votar. Vull ser l’alcalde de tothom i en aquest objectiu us demano que m’hi ajudeu.
En aquestes primeres paraules vull tenir un record especial per l’amic Ramon Montanyà, primer alcalde de la recuperada democràcia, i vull agrair molt sincerament a en Pere Girbau, el meu alcalde durant els vuit anys que vaig ser regidor, el suport personal, els ànims constants que m’ha donat i, sobretot, la seva amistat i la seva confiança.
Permeteu-me que saludi expressament en Josep Antoni Duran i Lleida i que li agraeixi haver-me fet costat en totes les decisions que, aquest darrers temps, he pres i expressament la seva assistència avui en aquest acte. A la meva família, a la meva mare, la meva esposa i les meves filles per la seva estima i col•laboració i ja des d’ara els demano disculpes per les hores que no passaré amb ells perquè les destinaré als vigatans.
Avui hem pres possessió vint-i-un regidors sortits de les urnes i amb els quals hem de superar els grans reptes que la ciutat ens ha plantejat. L’anàlisi del resultat electoral ha de ser fet des de la consciencia absoluta i hem d’adonar-nos que Vic ha manifestat una gran inquietud.
Les raons que provoquen incertesa i pors als ciutadans són diverses. Ara és el moment de les grans decisions. Hem d’afrontar els problemes amb unitat i, sobretot, amb valentia. La immigració pot generar-nos greus conflictes o pot donar-nos grans oportunitats. Només depèn de nosaltres que sapiguem administrar-ho, amb la intel•ligència suficient, perquè la nostra ciutat no perdi els seus valors.
El repte és difícil però l’hem d’afrontar. I l’hem d’afrontar des de d’humanisme i el respecte estricte als drets humans. Sóc profundament nacionalista humanista. Tant pel partit al que milito, com per la meva història i tradició familiar, damunt de tot hi tinc el respecte a la persona.
Crec fermament, tal com recull la Declaració Universal dels Drets Humans, que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Aquesta premissa, recollida en diversos textos legals, presidirà la meva acció de govern i no perquè ho digui la llei sinó per convenciment íntim.
Hem de construir una societat justa que és aquella on tothom, vingui d’on vingui, sigui com sigui, hi trobi oportunitats. Per aconseguir-ho cal esmerçar i buscar recursos humans i econòmics.
Aquest darrers dies hem treballat per un gran pacte de ciutat que inclogui tothom que sincerament vulgui treballar per mantenir la cohesió, sota el respecte a la persona humana i combatent aquelles formacions que pretenen l’enfrontament social i la divisió. Hem d’actuar des de la pedagogia, la informació constant als ciutadans, amb les eines de la democràcia i l’estat de dret per garantir els principis que informen les nostres lleis. Tothom qui tingui actituds positives enfront a les persones hi serà benvingut.
Abans d’aquest acte n’he volgut parlar amb totes les formacions polítiques presents a la Corporació. Ho he aconseguit amb la majoria d’elles. Amb la que em queda ho continuaré intentant. Sóc un home tossut i no defalliré per més que una i altre vegada se’m tanquin les portes.
Avui és el dia de donar un missatge explícit a gent que ha votat una acció de protesta sobre la marxa de Vic. Hi ha molta gent de bona voluntat que estan inquiets i pateixen. Han pres una opció electoral que, si bé no comparteixo, respecto profundament. A tota aquesta gent els vull demanar la confiança per superar, junts, els reptes de la ciutat. Al mateix temps, també vull fer saber als col•lectius d’immigrants que a Vic hi trobaran bona acollida, l’alcalde els ho garanteix, però han de ser conscients que, per tal que tots puguem desenvolupar-nos com a persones i viure en pau, cal que tothom compleixi els seus deures ciutadans.
Iniciem una nova legislatura i estic molt il•lusionat de recollir el llegat que han deixat els alcaldes i els regidors que des de 1979 fins avui han estat governant la ciutat. D’aleshores ençà vàrem dibuixar un model de ciutat, que els successius equips de govern han desenvolupat. De Ramon Montanyà m’agradaria heretar-ne el bon gust i la sensibilitat. De Pere Girbau m’agradaria saber-ne heretar la visió estratègica de ciutat i la interrelació del medi urbà amb el medi natural. De Jacint Codina, amb qui vam treballar en el Consell Comarcal, m’agradaria heretar-ne la capacitat de treball i l’arriscament per propostes agosarades de ciutat com el soterrament de la línia del Tren, la construcció del Museu Episcopal i la Universitat de Vic.
Mirant endavant, la ciutat té molts reptes. Un d’aquests és la immigració. Per afrontar-ho hem de millorar, per tots els ciutadans, els serveis públics, evitant els col•lapses. Calen accions decidides per la millora dels serveis sanitaris, els serveis socials, els serveis i els equipaments educatius i escolars, els equipaments esportius i els culturals. Cal que les entitats socials, culturals i esportives ens hi ajudin i arribin, amb la nostra col•laboració, allà on l’administració li és difícil de penetrar-hi.
Cal una aposta decidida per la mediació i la resolució de conflictes i ser prou diligents i hàbils per anticipar-nos als problemes abans que neixin, i en el cas de problemes que ja han nascut hem de ser molt diligents en atacar-los i resoldre’ls.
Un altre objectiu, i serà una prioritat del govern municipal, és el reforçament de la capitalitat de Vic. No puc enganyar a ningú, sóc un ferm defensor d’una Vegueria que tingui a Vic la seva seu i que agrupi les comarques d’Osona, del Lluçanès, del Ripollès i de la Garrotxa i en aquesta línia treballarem des del govern de la ciutat. Si algú no n’està prou convençut farem esforços perquè ho vegi clar i se sumi a la defensa d’aquest territori.
La capitalitat de Vic comença pel seu reforçament a la comarca d’Osona i crec que Vic ha de liderar la nostra comarca. Col•laborant amb les institucions comarcals i amb les ciutats i municipis veïns. Vull promoure una bona col•laboració amb Manlleu, amb Prats de Lluçanès, amb Gurb, amb Tona, Centelles, Taradell, Vidrà i amb tots els pobles de la nostra comarca. Demano, però, lleialtat a les formacions polítiques per no actuar des de les institucions en contra de Vic. Tots hem d’anar a la una i vull que sàpiguen que en aquest camí hi trobaran sempre l’alcalde de Vic.
Vic necessita una revisió a fons del seu model de creixement. Tindrem l’oportunitat de fer-ho amb l’aprovació del Pla General que ha de ser participat i discutit per tothom. Cal que Vic es comprometi amb el seu entorn, apostant clarament per la sostenibilitat i prenent mesures valentes per paliar els efectes nocius del canvi climàtic. Molts sabeu del meu compromís i passió pel medi ambient i aquí hi destinaré esforços personals tal com he fet durant molts anys.
Hem de donar qualitat a l’espai públic, qualitat humana i qualitat estètica. El disseny de la ciutat, més enllà del planejament, quan es construeixen els edificis, les places i els carrers, han de ser amables. Algunes de les darreres intervencions que s’han produït són agressives i generen malestar a la població. Convé, doncs, que tinguem un paisatge urbà amable i agradable on passejar sigui un veritable goig.
Els barris de la ciutat han de mantenir la seva personalitat i la seva fisonomia. La Guixa ha de continuar essent un poble i amb la singularitat de poble sense necessitat de fusionar-lo al teixit urbà de Vic. Hem de dotar i dinamitzar els barris per tal que reforcin la seva identitat. El Remei, l’Horta Vermella, el barri del Montseny, la Plaça d’Osona i la Serra Senferm seran les zones prioritàries d’inversió per reforçar-ne la seva personalitat i qualitat. En aquesta acció no oblidarem la resta de barris que requereixen també d’intervencions importants.
Cal una política decidida per l’habitatge, fonamentalment en règim de lloguer, per a col•lectius específics. I aprofitar els instruments que ens dóna la llei per a rehabilitar habitatges i destinar-nos a objectius socials que ens permetin la regeneració de diverses zones de la ciutat. Cal que la gent jove de la nostra ciutat s’hi trobi bé i la frueixi, que se’n sentin participants i actors principals, per això cal una acció política decidida en favor de la promoció dels joves atenent a les seves inquietuds.
En aquest nou mandat municipal hem d’apostar clarament per la interrelació entre l’administració, les empreses i la universitat, creant les sinergies necessàries per un desenvolupament econòmic coherent amb el medi. Caldrà que apostem per les empreses tecnològiques i les empreses agroalimentàries com a sectors estratègics de l’economia de la ciutat i de la comarca. La Universitat de Vic n’ha de ser un gran puntal i sobre la que cal que pivotin les estratègies de desenvolupament, consensuadament amb la Cambra de Comerç i els sectors empresarials.
La legislatura que encetem donarà una gran importància a les polítiques d’educació. L’educació és una de les claus més importants per aconseguir una societat cohesionada i justa. Vic ha estat coneguda pel seu model educatiu. Cal, no obstant això, revisar-lo i complementar-lo perquè sigui útil pel desenvolupament personal i humà dels nois i les noies, i que permeti polítiques d’integració sense que generi inquietuds i malestar als pares a l’hora d’elegir la formació que donin als seus fills. És fonamental que els mestres, els educadors i tota la comunitat educativa sàpiguen que l’ajuntament és el seu ferm aliat i que treballa amb la voluntat i la decisió de fer més planera i fàcil la seva tasca. Una societat ben educada és més justa, més solidària i més feliç.
El sentit de justícia social s’expressa en el manteniment de la cohesió social, donant possibilitats de desenvolupament a tothom. Hem de revisar i complementar les ajudes socials perquè vagin als objectius pels quals s’han previst i que serveixin per a la promoció personal dels beneficiaris. Vic ha de ser model d’una ciutat que treballa perquè ningú no es quedi enrere. Hi ha un gran dinamisme social, entitats i associacions que destinen els seus esforços a la solidaritat i la cooperació dins mateix de la nostra ciutat. Aquestes entitats a més del nostre reconeixement necessiten de la nostra complicitat i la col•laboració permanent per treballar més i millor en l’atenció a les persones. Vic no pot tolerar que hi hagi gent que visqui aïllada, per problemes de comunicació, hem de donar una especial atenció als sords, o per problemes econòmics, hem d’eradicar la pobresa. Encara hi ha gent a la nostra ciutat que viu per sota del llindar de la pobresa. En una societat que es pretén justa això és inadmissible. El meu compromís personal a totes aquestes persones.
Perquè la ciutat funcioni ha de funcionar tota l’estructura administrativa. Cal que acostem l’administració als ciutadans i que sapiguem atendre les seves peticions amb la màxima diligència, amb això comptem amb l’equip del funcionaris i treballadors municipals als quals es demano la seva col•laboració. Vénen nous temps i cal afrontar-los amb il•lusió i amb ganes de transformar la ciutat. Compto molt especialment, doncs, amb tots el personal que treballa per l’ajuntament que ens ajudin en la tasca de fer prosperar la ciutat.
Per tirar endavant tots aquest reptes hem format un equip de govern molt ampli. El Pacte Vic com l’han titulat alguns. Aquest és un pacte que deixa enrere les sigles dels partits per treballar per la ciutat.
Agraeixo a la gent de CiU la seva confiança personal en mi i la seva aposta perquè encapçalés aquest projecte revisat. Vam ser capaços de conformar un equip molt potent que ha estat, sense cap dubte, la clau de l’èxit electoral. Agraeixo al PSC, a ERC i a IC-Verds la seva confiança i desitjo que els acords que falta per conformar el govern arribin a bon port i donin una solució satisfactòria a totes les parts. Als membres de la CUP també vull agrair-los la seva aposta i el seu compromís de participar en el Consell de Ciutadania.
Aquest Consell de Ciutadania és una de les grans apostes de la legislatura. Aquí ens hi hem de trobar tots i aquesta és la meva voluntat. Per integrar-s’hi només cal renunciar a posicions xenòfobes i racistes i treballar en favor de les persones i de la convivència. Unir i no dividir. Aquest Consell ha d’aprovar un pla de xoc per a la convivència que ens permeti tornar a guanyar el carrer, recuperar l’espai públic com l’espai de tots, de la ciutadania. Això suposa més política de mediació i un reforçament de la dotació de la guàrdia urbana per resoldre d’immediat els conflictes i suposa obrir oficines d’agents cívics i de la guàrdia urbana al sud de la ciutat. Aquest Pacte de ciutadania suposa la màxima implicació dels diversos grups polítics, una gran participació de la societat civil, del ric teixit social de la nostra ciutat, associacions, clubs esportius, fundacions i entitats de tota mena i suposa, també, la creació d’un Senat Municipal, format per quinze persones, que assessorin a l’alcalde i doni la seva opinió sobre les estratègies que cal seguir.
Vic mereix aquest esforç. Som a temps a recuperar la nostra ciutat però tenim molta feina a fer. Desitjo i espero comptar amb la col•laboració de tots.
L’historiador grec Tucídies, reconegut com a primer teòric de la política, va escriure una frase que ha de guiar la nostra acció polític. “Les ciutats no les fan les muralles ni els vaixells sinó les persones que hi viuen”. La ciutat de Vic són les vigatanes i els vigatans i és per ells que ens comprometem a treballar.
Em fa molta il•lusió ser l’alcalde de Vic. Espero no defraudar-vos
Moltes gràcies.
Josep Maria Vila d’Abadal i Serra
Alcalde de Vic
No hay comentarios:
Publicar un comentario