P. MARAGALL I EL VOT EN BLANC

Segurament votaré en blanc, perquè ningú ha dit clarament el que pensa fer amb els temes importants. La Constitució segueix sense recollir l'existència de nacionalitats històriques. Ni tan sols el nom de les autonomies figura en ella! .

No hi ha manera de saber si el Constitucional modificarà o no l’Estatut de Catalunya, perquè el sainet de la substitució dels membres que cessen no s'acaba mai. Sembla com si volguessin dir-nos: primer voteu, que després a Madrid ja decidirem. Amb les infraestructures, el mateix: tot es caminarà.

L'àrea metropolitana de Barcelona no torna. Cap dels partits que es presenten a les eleccions reclama el seu restabliment.

Les propostes de reforma educativa del conseller Maragall topen amb l'oposició dels mestres i no sé si dels pares. Només els directors semblen estar d'acord .

Els centres d'assistència primària funcionen bé, però el termini per a obtenir visita amb un especialista és massa llarg. El otorrino pot trigar un mes, excepte en cas d'urgència.

Seguretat: a Catalunya tenim quatre policies distintes. Millor no entrar en els detalls.

Afortunadament, els germans Nadal segueixen endavant contra vent i marea. Les infraestructures van: es desdoblega el Eix Transversal i el de la costa. Falten algunes connexions de la Catalunya interior i pirinenca.

Recentment vaig estar en el municipi del Papiol i em va semblar que l'espantosa especulació d'anys anteriors en l'àrea metropolitana s'està frenant.

Això quant als temes primordials a Catalunya i Espanya. I Europa?.

El meu modest Partit Català d'Europa, encara per estrenar, va néixer europeu, segurament perquè quan era alcalde de Barcelona ja em va tocar anar A Brussel·les a defensar els interessos de les ciutats en el Comitè de les Regions i vaig acabar sent el seu president (gràcies a l'excel·lent treball d'Ana Terròs i Margarita Obiols).

No veig que els partits catalans i espanyols es prenguin Europa molt de debò. Javier Solana és el nostre home allí, afortunadament. I ara sembla que Felipe González serà el responsable de tirar a caminar la Constitució europea, gràcies a Merkel i Sarkozy i, suposo, Solana.

Solana va nomenar com delegat de la Unión en Mostar a Ricard Pérez Casado. Mostar era el punt més difícil de la geografia política europea. I Ricard ho va arreglar. Total: tenim un cert pedigrí europeu: l'Espanya que s'havia tornat d'esquena a Europa i al Mediterrani a partir de 1492 estava fa uns anys regressant a ella amb prestigi, a pesar de la insuficiència més que evident de la política euromediterránea, denominada també Procés de Barcelona.

Altre llaç que ens uneix a Europa és la eurorregión. Sent alcalde de Barcelona, la construïm alcaldesses i alcaldes de Montpeller, Toulouse, Barcelona, València, Mallorca i Saragossa.

I ara sembla que torna a prendre impuls. En resum: tot són arguments a favor de crear des de Catalunya una força política de vocació europea.

Amb l'alcaldessa de Roses assistim, per invitació de Francesco Rutelli, al congrés del Partit Democràtic Italià que va triar a Veltroni menjo candidat a la presidència del govern italià, en principi, dintre de quatre anys.


Hem d'entendre'ns amb aquesta gent i amb els demòcrates americans, com he dit en altre lloc. Bé, ara el que fa falta és un projecte alhora catalanista i europeista que s'anunciï en les eleccions de març i es consagri definitivament en les europees del pròxim any.

Del que es tracta, més que de tenir un diputat a Madrid –cosa que estaria molt bé però que costa temps i diners–, és, ara com ara , del següent: proposar des del PCDE un vot singular, el vot en blanc. Estem dient que cal votar però que no tenim encara els mitjans suficients per a fer una proposta articulada. Només tenim un grapat nombrós d'amics amb idees clares. Nohay pitjor menyspreu de la democràcia que l'abstenció. El creixement del vot en blanc és la millor preparació per al futur que volem. Per tant, cal votar en blanc. En aquestes eleccions podríem utilitzar les belles paraules del poeta a l'entrada de la primavera: “Déu et guard, bandera blanca dies ha que t'he delit no ets encara al millor temps.

P. MARAGALL ex-president de la Generalitat Catalunya.