EL CATALÀ DE L'ANY

La nit de divedres 28 de març a TV3 es va fer el premi al millor català 2007.
Els 3 canditats eren :



PASQUAL MARAGALL (Barcelona, 1941) va ser l'alcalde de Barcelona durant quinze anys, en què va destacar la renovació de la ciutat per acollir els Jocs Olímpics de 1992. L'any 2003 va aconseguir la presidència de la Generalitat després de vint-i-tres anys de govern de CiU. En la seva faceta com a president, destaca l'aprovació en referèndum del nou Estatut. L'any passat va fer públic que pateix Alzheimer i que vol convertir la lluita contra la malaltia en la seva prioritat. "Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar i referendar l'Estatut, i ara anirem per l'Alhzeimer", va afirmar.

CARME RUSCALLEDA


Carme Ruscalleda (*Sant Pol de Mar - Barcelona, 1952) és una cuinera. Entre els seus assoliments està haver aconseguit tres estrelles en la Guia Michelín (màxima qualificació d'aquesta guia). La seva cuina està fonamentada en la tradició cuina catalana amb clars tocs cap a diferents països del món. Se centra en els productes de les diferents estacions de l'any afegint 'certa poesia' al que cuina. Sovint barreja certes referències literàries en les seves creacions culinàries. Posseïx 5 estavelles Michelín, 3 del seu restaurant de Sant Pau i 2 pel de Tòquio, sent l'única dona del món que conta amb aquest nombre d'estrelles.


ISIDRE ESTEVE

Va néixer a La Seu d'Urgell (província de Lleida, Catalunya) el 15 de maig de 1972. Va viure tota la seva infància a Oliana. Subcampeó d'Enduro d'Europa al 1995 i Campió d'Espanya en 1999. Ha participat en 10 ocasions en el Ral·li Dakar, la seva millor classificació va ser el 4º lloc en 2001 i 2005. En el 2006 va estar primer durant moltes etapes a més de 21 minuts del segon. A 4 dies de finalitzar el ral·li va tenir un accident i no va poder seguir en carrera. El 24 de març de 2007 sofreix una lesió d'extrema gravetat, després de caure en el Ral·li d'Almería en el qual es fractura les vértebras T7 i T8 quedant postrat en una cadira de rodes. El 25 de Gener de 2008 és nomenat Director del Circuit de Bellpuig (Lleida)

El guanyador va ser PASQUAL MARAGALL amb un 50,7 % el segon classificat va obtenir un 40,3 i el tercer un 9%.



I per acompanyar el video del començament de la Gala m'ha semblant intessant l'article de Ferran Monegal públicat a EL PERIODICO


Poques vegades havíem disfrutat tant en una gala com aquesta d'ahir a la matinada, El Català de l'Any, idea impulsada per EL PERIÓDICO i TV-3 i que va emetre puntualment la teva. I és que va passar una cosa insòlita i fantàstica. No van ser els humoristes professionals els que ens van provocar les més sonores riallades. Tot i que els mags Andreu i Lari van fer una excel.lent i divertida tasca, i també Joan Pera i Paco Morán, els reis de l'humor d'aquesta nit van ser altres criatures que passo a detallar. En primer lloc, Josep Cuní, que es va parodiar a si mateix en un gag molt ben treballat, i fent duo amb el seu impagable imitador de Polònia, Queco Novell. ¡Ah! va ser una arrencada de gala absolutament trepidant, divertidíssima, en què Cuní va travessar la línia divisòria entre el periodisme i l'espectacle, i abraçat a aquell lema tan bonic que diu Mamà, vull ser artista, es va submergir en la interpretació del rap del prou, prou, prou. ¡Ah! quin deliri més simpàtic. Coneixíem de Cuní l'afició per Frank Sinatra, Tony Bennett, i fins i tot per El Pájaro Chogüi; però aquesta transformació seva en raper de Matins punt sí ha estat d'apoteosi total. Un altre instant d'humor de primera classe, i absolutament fortuït, va ser el que va protagonitzar un japonès que va entrar en dúplex des de Tòquio, un tal Yushi, quan hi havia Carme Ruscalleda a l'escenari. Circumspecte, parc, un punt inquietant, Yushi --el padrí de la Ruscalleda en la seva aventura oriental-- ens va proporcionar un moment tan còmic, i tan surrealista, que si l'arriba a veure Takhesi Kitano el contracta per a Humor amarillo immediatament. Una altra imatge divertidíssima va ser veure el president Montilla --i Albert Sàez, que estava al seu costat-- tapat amb una manteta per no quedar esquitxat amb la sang de Pilar Rahola, que estava a punt de ser enfilada amb l'espasa dels mags. Tenint en compte que la sang de Pilar és republicana, la manteta que preservava el president i el cap de la Corpo estava justificada. I, finalment, el cop d'humor genial, emocionant, entranyable, de Maragall, quan Cuní li va preguntar si recordava un fet del passat. Va respondre: "No ho recordo, ¡tinc Alzheimer!". ¡Ah! que brillant que va estar Pasqual, i quina catarsi més útil, més lúcida, més exemplar, va fer sobre aquesta tremenda malaltia.