Aquesta setmana el número 1 de la llista americàna es Hilary Duff i el seu tema Reach Out. La base es d'una canço del 1964 original de Gloria Jones.
Va néixer el 28 de setembre de 1987 a Houston, Texas (Estats Units)
Hilary Ann Duff és filla de l'empresari Bob Duff i de la productora cinematogràfica Susan Duff. Té una germana me gran anomenada Haylie que forma parteix del grup musical Inventing Venus.
Si voleu saber mes coses d'ella demà DIVENDRES 28/11/08 en parlarè al NOTENSON a Ràdio Vic . De 21 a 23 hores.
22/11/08
Billboard Dance Club Play 21/11/08
Una setmana mes el número 1 de la llista americana.
Dave Aude Featuring Sisely Treasure "Grass Is Greener"
Dave Aude Featuring Sisely Treasure "Grass Is Greener"
19/11/08
La Politíca i els personatges
Feia dies que no parlava de política.
I es que vista des de fora d'un partit o des de dins es veu ben diferent.
Abans criticava als partits de dretes, fossin nacionalistes o no.
Ja que sempre he estat una persona d'esquerres.
Però en el moment que un entra a un partit veu que la gent vol càrrecs i no son idealistes com els militants de base.
Avui toca parlar de la política espanyola i d'un sr, per anomenar-lo d'alguna manera que es del PSOE suposo que per tenir càrrecs.
Amb en Felipe Gonzalez va ser ministre.
Amb en Zapatero va ser rival, va ser ministre de defensa i ara actualment es el president del congres.
Una persona que el seu pare era feixista per algun lloc li tenen de sortir les idees
La Mesa del Congrés ha decidit avui en una reunió urgent convocada pel president del Congrés, José Bono, reconsiderar la seva decisió anterior i no col·locar una placa commemorativa a l'edifici parlamentari on va ser la casa natal de la monja Santa Maravillas de Jesús.
Bono havia protagonitzat una polèmica ahir quan les càmeres el van sorprendre qualificant de "fills de puta" a alguns membres del PSOE en una xerrada privada. "Els dels partits propis són uns fills de puta", va afirmar en una conversa amb els diputats del PP Javier Gómez Darmendrail, Fernando López-Amor i Aurelio Romero sobre la iniciativa de dedicar una placa d'homenatge a la monja.
La conversa va ser captada al vespre per les càmeres instal·lades al passadís de la Cambra baixa quan els populars es van interessar per Bono arran de la polèmica suscitada per l'homenatge a Santa Maravillas de Jesús.
18/11/08
Crisi a l'equip de govern ?
El consistori Vigatà desprès de les eleccions municipals va fer una gran coalició per crear l'equip de govern.
Dels 4 regidors que va obtenir el PSC, la regidora Dolors Pena, va ser nomenada regidora de barris i de comerç.
La regidoria de barris li anava massa gran i la varen partit en 7.
com que va fracassar com a Regidora de Barris li varen dir, has de tenir una idea brillant per passar a l'historia ja que desprès de 27 anys d'eleccions el PSC entra a l'equip de govern.
Per ajudar al comerç de barri crearemmmmmm.... EL MERCAT DELS SENTITS.
Un mercat en diumenge que no voli-em els comerciants del barri. Però com que es una idea de la Pena, la tirarem endavant.
Ara (novembre 2008) tampoc se'n surt amb la regidoria de comerç.
Fora de comerç.
Ara a Turisme i mercats ambulants.
Quina serà la propera proposta per la Dolors Pena ?
Potser alcaldessa, ja que segons tinc entès la dona de l'alcalde vol seguir vivint a Barcelona i no vol saber res de (ese pueblo)
continuarà ....
13/11/08
Billboard Dance Club Play 14/11/08
Segueix cada setmana el número 1 de la llista Americana.
Aquesta setmana el Número 1 és Kreesha Turner " Don't Call me baby".
I si vols parlar de música dance, aquesta setmana he creat una pàgina a Facebook que es diu Dance Club Play.
Allà ens trobarem amb els colegues dj's, Locutors de ràdio , i els aficionats a la musica dance.
Un convido a entrar.
Aquesta setmana el Número 1 és Kreesha Turner " Don't Call me baby".
I si vols parlar de música dance, aquesta setmana he creat una pàgina a Facebook que es diu Dance Club Play.
Allà ens trobarem amb els colegues dj's, Locutors de ràdio , i els aficionats a la musica dance.
Un convido a entrar.
6/11/08
Billboard Dance Club Play 07/11/08
Una setmana mes penjo el que es el número 1 de la llista americana de ball.
Un número 1 que aquesta setmana no sonara al programa de ràdio ja que malauradament a traspassat el pare del director del programa i aquesta setmana no el fàrem.
Un número 1 que aquesta setmana no sonara al programa de ràdio ja que malauradament a traspassat el pare del director del programa i aquesta setmana no el fàrem.
30/10/08
Billboard Dance Club Play 31/10/08
Amb el fred de la tardor arriba al número 1 de la llista Billboard Dance Club Play una canço de Danny Tenaglia que s'anomena The Space Dance.
Si hi ha un dj respectat entre els altres dj's, aquest és Danny Tengalia. Triat en nombroses ocasions (en diferents competicions i per diferents revistes, entre elles Muzik) el millor dj del món, Danny Tenaglia és, sens dubte, una de les llegendes de la música dance del nostre temps.
El mític François Kevorkian, un dels deejays més veterans de l'escena, ha dit de Tenaglia que "pugues punxar el que li doni la gana: rotllo tribal, material amb més soul, house més dur, qualsevol cosa.
Té moltes cares diferents.
I posseïx un munt de discos bons que ningú més té". Amb el pas del temps, Danny Tenaglia s'ha convertit en una autèntica llegenda, la talla de la qual s'ha acrescut a causa de el difícil que resulta, almenys a Espanya, veure'l en acció. I, per descomptat, pocs dj's són més complets, versàtils i elegants que ell.
És el dj dels dj's, el rei de reis. Nascut en una família ítalo-americana en l'àrea de Williamsburg del barri novaiorquès de Brooklyn, Danny Tenaglia va créixer alimentat pels ritmes llatins, per les cançons de Sergio Mendes i pel soul de la Motown i del Philly sound que escoltava en els carrers del seu barri.
Quan contava només amb dotze anys, un cosí seu li va regalar una cinta barrejada per Paul Cassella, el dj del Monastery Club de Queens en la qual s'incloïen vuit temes de soul, funk i disc music. Per a Tenaglia va ser tota uneixi revelació, i ràpidament va cridar al telèfon que apareixia en la cassette, entrant en contacte amb Paul Cassella, que li va prometre que li regalaria altres de les seves mix-tapis si venia algunes còpies entre els seus amics. I així és menjo Danny Tenaglia es va iniciar en el món de la club culture. En 1975, quan tenia 15 anys, va assolir entrar en The Loft, el club en el qual punxava David Mancuso, i en 1977 va començar a assistir amb assiduïtat al mític Paradise Garage, on el no menys llegendari Larry Levan exercia de dj resident.
Al.lucinat per l'atmosfera del local i rendit definitivament a la màgia que emanava de la cabina, Danny Tenaglia va decidir iniciar la seva carrera com dj i va començar a punxar en el Roller Palace. Poc després, es traslladaria de Brooklyn a Manhattan i ocuparia la cabina del Stix o el Crisco Disc, sense deixar d'acudir les nits que tenia lliures a ballar a la pista del Paradise Garage, on no es va perdre gairebé gens entre 1979 i 1985.
Va ser precisament en 1985, un poc abans de l'explosió del house, quan va decidir traslladar-se a Miami, perquè a Nova York havia acabat l'època dels grans clubs, i ja només podia punxar en petits bars de la zona de Brooklyn. Així que va acceptar l'oferta d'un amic d'exercir de dj en un club gai de Miami, i en poc temps va assolir convertir el Cheers en un dels locals emblemàtics de la dance music de la ciutat a força de barrejar els primers hits del house que venien de Chicago amb l'ona Salsoul i els vinils dels segells (Prelude, West End) que van servir de pont entre la disc music i el house. En Miami va anar també on va produir el seu primer tema, "Waiting for a call", editat amb el nom de Deep State en la companyia Atlantic Records, i al que seguirien altres maxis publicats amb els noms de The Look o Code 718. Va anar en aquesta època també quan remezcló al costat de Ralph Falcón (més tard, en Murk) el hit italià "Found Love" de Double Dee.
Però en 1990, cansat ja de Miami ("en gairebé tots els clubs es punxava gairebé únicament freestyle, i aquest no era el meu rotllo"), es va tornar per a Nova York, que en aquells dies tornava a contar amb una puixant escena de clubs.
Màsters At Work, Frankie Knuckles, David Morales i Junior Vasquez havien tornat a onejar la bandera de la balli music en la Gran Poma. A la seva volta va col·laborar al costat de la seva amic Peter Daou en diverses produccions house, i va començar a punxar en clubs com el mític Sound Factory, el bressol del underground house, compartint la seva cabina amb estrelles de la talla de "Little" Louie Vega, Tony Humphries o Junior Vasquez, el dj resident del club, amb qui anys després tindria els seus més i els seus menys.
Al 1991 va publicar l'influent maxi "Harmonica Track" amb el nom de Soulboy, un evocador tema de blues-house que va inaugurar a partir de llavors tot un entramat d'interrelacions entre el jazz i el house. Durant els anys 90, la carrera de Danny Tenaglia menjo productor ha estat lligada als segells Tribal i Twisted, amb els quals ha publicat una sèrie de maxis i dos àlbums ("Hard & Soul" en el 95 i "Tourism" en el 98), que en gran mesura han definit, al costat de les produccions de Murk, Deep Dish o Mood II Swing, el so house de la dècada. Un so que queda perfectament definit en el títol del seu primer àlbum, "Hard & Soul", dur però amb ànima.
Ritmes tribals, freqüències groovies, picades d'ullet a la disc music i el jazz i veus en l'ona garage, són els seus senyals d'identitat, que es van mantenir també en el seu segon àlbum, "Tourism", en el qual va contar amb la col·laboració de Celeda, Cevin Fisher o Liz Torres, la lleona del latin house.
Entre l'un i l'altre disc, va tenir lloc la seva famosa ruptura amb la seva antic amic Junior Vasquez. Va succeir en el club Tunnel de Nova York, on punxava Vasquez, qui va fer que un matón expulsés del club a Danny, que es trobava ballant en la pista. La raó?. Vasquez diu que Danny havia anat a espiar-li i a prendre apunts per a després copiar-li. Però Tenaglia diu que es va deure únicament a l'enveja que li tenia per estar de resident en el Twilo, el club que va ocupar el local del Sound Factory, del que Junior Vasquez havia estat gelós dj resident. "Junior no ho podia suportar, i per això em va expulsar del seu club", afirma Tenaglia. Curiosament, més tard es van invertir les tornes, i Vasquez passaria a ocupar la cabina del Twilo, i Tenaglia la del Tunnel.
Però Danny ha exercit també el seu magisteri mixológico en alguns dels millors clubs del món, com el Ministry of Sound i el Home a Londres, o el Space a Eivissa. Danny Tenaglia sol punxar amb sis canals oberts: dos per als vinils, dos per a CDs i dos per a efectes sonors. La seva barreja de progressive techno, tribal beats, freqüències àcides i house fosc, profund i sensual, posseïx una efectivitat absoluta i assoleix crear un estat de hipnosis total en l'espectador.
Afegeixi's que ha remezclat als més grans (de Madonna a Tingues City, passant per Jamiroquai, Grace Jones i Pet Shop Boys), ha creat el seu propi segell (Sexy) i que ha editat la col·lecció més brillant de CD-mixes de la qual es té notícia, i s'obtindrà la figura del deejay més admirat del moment. House per a gourmets. Senyores i senyors, amb vostès, Danny Tenaglia!.
Si hi ha un dj respectat entre els altres dj's, aquest és Danny Tengalia. Triat en nombroses ocasions (en diferents competicions i per diferents revistes, entre elles Muzik) el millor dj del món, Danny Tenaglia és, sens dubte, una de les llegendes de la música dance del nostre temps.
El mític François Kevorkian, un dels deejays més veterans de l'escena, ha dit de Tenaglia que "pugues punxar el que li doni la gana: rotllo tribal, material amb més soul, house més dur, qualsevol cosa.
Té moltes cares diferents.
I posseïx un munt de discos bons que ningú més té". Amb el pas del temps, Danny Tenaglia s'ha convertit en una autèntica llegenda, la talla de la qual s'ha acrescut a causa de el difícil que resulta, almenys a Espanya, veure'l en acció. I, per descomptat, pocs dj's són més complets, versàtils i elegants que ell.
És el dj dels dj's, el rei de reis. Nascut en una família ítalo-americana en l'àrea de Williamsburg del barri novaiorquès de Brooklyn, Danny Tenaglia va créixer alimentat pels ritmes llatins, per les cançons de Sergio Mendes i pel soul de la Motown i del Philly sound que escoltava en els carrers del seu barri.
Quan contava només amb dotze anys, un cosí seu li va regalar una cinta barrejada per Paul Cassella, el dj del Monastery Club de Queens en la qual s'incloïen vuit temes de soul, funk i disc music. Per a Tenaglia va ser tota uneixi revelació, i ràpidament va cridar al telèfon que apareixia en la cassette, entrant en contacte amb Paul Cassella, que li va prometre que li regalaria altres de les seves mix-tapis si venia algunes còpies entre els seus amics. I així és menjo Danny Tenaglia es va iniciar en el món de la club culture. En 1975, quan tenia 15 anys, va assolir entrar en The Loft, el club en el qual punxava David Mancuso, i en 1977 va començar a assistir amb assiduïtat al mític Paradise Garage, on el no menys llegendari Larry Levan exercia de dj resident.
Al.lucinat per l'atmosfera del local i rendit definitivament a la màgia que emanava de la cabina, Danny Tenaglia va decidir iniciar la seva carrera com dj i va començar a punxar en el Roller Palace. Poc després, es traslladaria de Brooklyn a Manhattan i ocuparia la cabina del Stix o el Crisco Disc, sense deixar d'acudir les nits que tenia lliures a ballar a la pista del Paradise Garage, on no es va perdre gairebé gens entre 1979 i 1985.
Va ser precisament en 1985, un poc abans de l'explosió del house, quan va decidir traslladar-se a Miami, perquè a Nova York havia acabat l'època dels grans clubs, i ja només podia punxar en petits bars de la zona de Brooklyn. Així que va acceptar l'oferta d'un amic d'exercir de dj en un club gai de Miami, i en poc temps va assolir convertir el Cheers en un dels locals emblemàtics de la dance music de la ciutat a força de barrejar els primers hits del house que venien de Chicago amb l'ona Salsoul i els vinils dels segells (Prelude, West End) que van servir de pont entre la disc music i el house. En Miami va anar també on va produir el seu primer tema, "Waiting for a call", editat amb el nom de Deep State en la companyia Atlantic Records, i al que seguirien altres maxis publicats amb els noms de The Look o Code 718. Va anar en aquesta època també quan remezcló al costat de Ralph Falcón (més tard, en Murk) el hit italià "Found Love" de Double Dee.
Però en 1990, cansat ja de Miami ("en gairebé tots els clubs es punxava gairebé únicament freestyle, i aquest no era el meu rotllo"), es va tornar per a Nova York, que en aquells dies tornava a contar amb una puixant escena de clubs.
Màsters At Work, Frankie Knuckles, David Morales i Junior Vasquez havien tornat a onejar la bandera de la balli music en la Gran Poma. A la seva volta va col·laborar al costat de la seva amic Peter Daou en diverses produccions house, i va començar a punxar en clubs com el mític Sound Factory, el bressol del underground house, compartint la seva cabina amb estrelles de la talla de "Little" Louie Vega, Tony Humphries o Junior Vasquez, el dj resident del club, amb qui anys després tindria els seus més i els seus menys.
Al 1991 va publicar l'influent maxi "Harmonica Track" amb el nom de Soulboy, un evocador tema de blues-house que va inaugurar a partir de llavors tot un entramat d'interrelacions entre el jazz i el house. Durant els anys 90, la carrera de Danny Tenaglia menjo productor ha estat lligada als segells Tribal i Twisted, amb els quals ha publicat una sèrie de maxis i dos àlbums ("Hard & Soul" en el 95 i "Tourism" en el 98), que en gran mesura han definit, al costat de les produccions de Murk, Deep Dish o Mood II Swing, el so house de la dècada. Un so que queda perfectament definit en el títol del seu primer àlbum, "Hard & Soul", dur però amb ànima.
Ritmes tribals, freqüències groovies, picades d'ullet a la disc music i el jazz i veus en l'ona garage, són els seus senyals d'identitat, que es van mantenir també en el seu segon àlbum, "Tourism", en el qual va contar amb la col·laboració de Celeda, Cevin Fisher o Liz Torres, la lleona del latin house.
Entre l'un i l'altre disc, va tenir lloc la seva famosa ruptura amb la seva antic amic Junior Vasquez. Va succeir en el club Tunnel de Nova York, on punxava Vasquez, qui va fer que un matón expulsés del club a Danny, que es trobava ballant en la pista. La raó?. Vasquez diu que Danny havia anat a espiar-li i a prendre apunts per a després copiar-li. Però Tenaglia diu que es va deure únicament a l'enveja que li tenia per estar de resident en el Twilo, el club que va ocupar el local del Sound Factory, del que Junior Vasquez havia estat gelós dj resident. "Junior no ho podia suportar, i per això em va expulsar del seu club", afirma Tenaglia. Curiosament, més tard es van invertir les tornes, i Vasquez passaria a ocupar la cabina del Twilo, i Tenaglia la del Tunnel.
Però Danny ha exercit també el seu magisteri mixológico en alguns dels millors clubs del món, com el Ministry of Sound i el Home a Londres, o el Space a Eivissa. Danny Tenaglia sol punxar amb sis canals oberts: dos per als vinils, dos per a CDs i dos per a efectes sonors. La seva barreja de progressive techno, tribal beats, freqüències àcides i house fosc, profund i sensual, posseïx una efectivitat absoluta i assoleix crear un estat de hipnosis total en l'espectador.
Afegeixi's que ha remezclat als més grans (de Madonna a Tingues City, passant per Jamiroquai, Grace Jones i Pet Shop Boys), ha creat el seu propi segell (Sexy) i que ha editat la col·lecció més brillant de CD-mixes de la qual es té notícia, i s'obtindrà la figura del deejay més admirat del moment. House per a gourmets. Senyores i senyors, amb vostès, Danny Tenaglia!.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
