El PP i Ciutadans (C’s), les dues expressions institucionals de l'espanyolisme a Catalunya, no van complir amb les expectatives i tot just van congregar a 3.000 persones en una manifestació contra el model educatiu de la Generalitat, que situa la llengua catalana com vehicular en les aules amb el suport de la resta de formacions polítiques.
La convocatòria de Barcelona partia de C’s i a ella es va sumar el PP però també dues desenes de col·lectius de Catalunya i de la resta de l'Estat. A la crida varen anar l'Associació per la Tolerància, Convivència Cívica Catalana, el Fòrum de Ermua i el partit Unificació Comunista d'Espanya, que va assistir amb les seves banderes soviètiques. Unes ensenyes que, ahir amb pasmosa normalitat, convivien amb els militants i simpatitzants del PP, que eren majoria però no legió.
Els populars no volen deixar espais pel flanc espanyolista i per això no van tenir objeccions en sumar-se a la manifestació, animada amb fervor (i moltes pàgines) en els últims dies per El Mundo. La direcció del PP català va anar en ple. AL costat del líder de Ciutadans Albert Rivera van estar la seva presidenta Alicia Sánchez Camacho i el secretari general Jordi Cornet.
La marxa denunciava la “imposició” del català en les aules i demanava la llibertat d'elecció idiomàtica. Tal com van recordar els convocants, la llei garanteix que els pares puguin educar als seus fills en castellà, però cada any són menys d'una desena els quals ho demanen per a evitar la segregació de la resta de nens.
Camacho i Rivera van coincidir a denunciar que el castellà està postergat en les aules per l'ànim de l'Administració de protegir el català. Van considerar que, a Catalunya, s'hauria de canviar el sistema i tendir a un mixt on les dues llengües s'usin per igual. Sobre els àmbits on la situació és inversa no van dir gens. El tripartitt català dóna suport el model vigent, que es va implantar a principis dels vuitanta i ha estat avalat pel tribunal Constitucional, en la constatació que sense discriminació positiva el català, mentre que minoritzat, estaria en risc. Nació imaginada El manifest de Ciutadans, que va llegir el fundador del partit i periodista d'El Mundo Arcadi Espasa, afirmava que el model educatiu s'usa com bastió per a “construir la nació imaginada” i criticava la negativa del Govern de José Montilla a impartir la tercera hora setmanal de castellà en primària (recorreguda en el TC) malgrat les sentències judicials perquè ho faci.
La versàtil Camacho, que després de dubtar-lo no va signar l'últim manifest espanyolista en pro de la supremacia del castellà, va ser rebuda amb recel i va escoltar crítiques per la política lingüística del PP en territoris com les Balears.
"Ells a Bardem, doncs nosaltres a Cantó" La manifestació va transitar entre el to iracundo i el ‘olé’ a la dreta mediàtica El españolismo va creant, pasito a pasito, el seu star system. “Si l'esquerra té a Bardem, nosaltres tenim a Toni Va cantar”, deia una senyora contemplant satisfeta a l'actor que, es posi com es posi, sembla lluny del Oscar. L'elenc de manifiestoadictos rojigualdo es va citar en la capital catalana i els crits de llibertat “” es barrejaven amb els de Dalt “Espanya”. Els organitzadors van reservar un paper destacat a Cantó, que va presentar amb lliurament l'acte final en la plaça de Sant Jaume, i també a Arcadi Espasa, Francisco Caixa, Iñaki Ezquerra i a una monitora, llançada al estrellato pel “valent” Pedro J. Ramírez, que es negava a parlar en català amb els alumnes. Es tractava de demanar la igualtat, però de dotze oradors solament una va intervenir, parcialment, en català. I és que on estigui la “llengua comuna” que es llevin les de segona, van pensar. Els discursos van ser inflamats, com no podia ser d'altra manera en l'epicentre de la aniquilación de l'idioma de Cervantes i davant la Generalitat dels pérfidos Montilla i Carod. Ezquerra va oblidar les lluites cainitas del seu Fòrum de Ermua i va carregar contra Montilla per “Herodes pedagògic”. Caixa va invocar a Federico Jiménez Losantos, que no estava de cos present però sí en ànima. “No oblidem a aquest defensor de la llibertat”, va dir del radiopredicador episcopal. Els convocants trufaron els parlaments de denúncies de persecució lingüística. Però es va trobar a faltar, això sí, la presència en l'escenari a manera de dona barbuda d'algun escolar/víctima català incapaç d'articular dues frases seguides en castellà. Potser el problema va anar que no ho van trobar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario